LITERATURA'T

CLASSE DE POESIA. EL TIGRE Y LA NIEVE

2010-01-13T10:16:00.000-08:00

Hola! Fes una descripció de les dues primeres escenes, fins al minut 5:50. Què ens volen dir aquestes imatges? Per què va decidir-se a ser poeta? Quin poder transformador té la paraula en el món? Què és necessari per escriure poesia? Quina és la millor postura per escriure? Per què els poetes no miren? Per què a Eva ja li agradava tant anar de compres? Apa-la!

UN CONTE NORMAL

2009-12-10T09:56:00.000-08:00

En un poble molt llunyà hi havia un nen que tenia un nom molt normal. Ell no era ni molt alt ni molt prim: ell era normal. Menjava normal, dormia normal, jugava normal. Era del tot normal.

El nen era molt normal i amb una família normal. Passava els dies normalment i sense cap problema, molt normal. I va créixer de manera normal.

Sempre va viure normal. Va anar al col•le normal, anava al lavabo normal, va tenir fills normals, una dona normal, un treball normal i quan anava i anava normalment. I un dia va anar a la tomba normal.

Ibrhaim El Harouni, Ferran Coll i Gerard Colls (2n d’ESO)

EL VENEDOR DE GLOBUS. Sergi Garcia

2009-11-22T13:50:00.001-08:00

EL VENEDOR DE GLOBUS

Un dia anant amb bicicleta per En Bas em vaig trobar un home assegut en un banc d’un parc, mirant un maletí. No em va semblar important per això me’n vaig anar. Al cap d’un quart d’hora, vaig tornar a passar per allà davant i l’home no s’havia mogut ni un pèl. Em vaig acostar, i li vaig preguntar si li passava alguna cosa. No em va dir res. Jo, estranyat, em vaig posar a davant a fer-li gestos, dir-li “hola” o alguna cosa per l’estil.

Vaig tocar-li el cap per veure com reaccionaria, ell es va desinflar. Així que va deixar el maletí sense vigilància. El vaig agafar i, en obrir-lo, hi havia una colla de globus de tots colors. En vaig agafar un i en aquell moment va sortir un home dient que deixés el maletí. Jo, espantat, vaig agafar la bicicleta i me’n vaig anar com un esperitat. Ell em va dir cridant que m’aturés perquè aquell maletí era seu. Jo li vaig fer cas i em vaig aturar. Quan em va atrapar, em va dir, esbufegant :
-Aquest maletí guarda secrets molt importants! Quan s’infli un d’aquests globus sortirà una persona idèntica a ella. Jo ho vaig voler provar, i mentre l’inflava ell anava desinflant el seu. En acabar d’inflar-lo va sortir un clon meu.

En volia un! Així no hauria de fer cua al cinema ni en cap altre lloc i no hauria d’esperar-me mai més. L’home em va dir que me’n vendria un si el portava a casa meva, perquè els meus pares em donessin permís per comprar-ne un. L’home, el meu clon i jo vam pujar a la meva bicicleta per anar cap a casa. Però abans d’arribar a casa la meva bicicleta va fer aixecar una pedra que va punxar el meu globus clon i el va desinflar. Mentre es desinflava, el globus per accident va lligar el peu de l’home i se’l va endur amb el maletí cel amunt.
Jo em vaig quedar amb les ganes de tenir-ne un!

Sergi Garcia de 2n d’ESO